Cazarabet conversa con...   Rosa Monlleó Peris, Vicent Grau Reig i Alfredo Fornas Pallarés, editors de “Estratègies militars i diplomàtiques a la batalla de Llevant. Ciutats en guerra i mobilització de les dones” (Universitat Jaume I)

 

 

 

 

 

 

 

 

El llibre editat pel Departament de Publicacions de la UJI forma part de la Història Memòria amb il·lustracions a tot color i és un llibre que ho té tot per entendre una de les batalles més importants i a l´hora, més insignificants

La sinopsis del llibre: La Batalla de Llevant va ser un episodi bèl·lic que, durant molts anys, va passar desapercebut en les publicacions historiogràfiques de la Guerra d’Espanya i que també s’ha anat esvaint de l’imaginari col·lectiu, malgrat ser un dels enfrontaments més durs, tant pels bombardeigs al llarg del litoral mediterrani com pels encontres en primera línia de foc entre els dos bàndols, en especial en la línia de resistència XYZ.
Aquesta obra recull trenta-una aportacions amb motiu de la commemoració dels 80 anys de la Batalla de Llevant, agrupades en capítols sobre història militar, rereguarda, arqueologia, el cost humà i la mobilització de les dones etc.

Els que guarden cura d´aquesta edició: Rosa Monlleó Peris, Vicent Grau Reig i Alfredo Fornas Pallarés són tres experts.

 

 

 

 

Cazarabet conversa amb Rosa Monlleó Peris, Vicent Grau Reig i Alfredo Fornas Pallarés:

-Amics, què és allò d´aquesta batalla tan important com una de les “menys estudiades”---tenint en compte la seva importància ----que vos ha atret tant com per a fer un estudi d´investigació tan minuciós ....?

-La Batalla de Llevant ha estat una batalla oblidada i silenciada. Silenciada pel relat i la historiografia franquista, ja que una desfeta militar no encaixava bé en el discurs d'anys triomfals. Oblidada pels historiadors no-franquistes de la nostra zona per diverses raons com la falta d’interès en la història militar, que és molt descriptiva, la poca repercussió per part de la propaganda política del moment o les dificultats d'accés a les fonts. Per sort, durant l'última dècada s'han realitzat nombrosos estudis, universitaris, com aquest, i també no-universitaris, però igualment molt ben documentats. Així, a poc a poc, s'anirà incloent la Batalla de Llevant a les obres generals de la Guerra Civil en el lloc que es mereix, així com en els temaris docents. Cal destacar que des de que està la Universitat de Castelló s'han impulsat més aquests estudis, ja que gran part dels enfrontaments van tindre lloc a les comarques de Castelló. 

De la Batalla de Llevant ens atragué la necessitat de conèixer i difondre un fet històric recent, que perdura amb molta força en l'imaginari col·lectiu, tot amb la urgència de que queden els últims testimonis vius. És un fet històric mot tergiversat pel temps i les circumstàncies polítiques, que cal fixar i normalitzar en el relat històric científic. A banda, estudiar els combats sempre té cert atractiu, i més si van tindre lloc en el nostre entorn geogràfic. 

No obstant això, cal apuntar que el llibre va molt més enllà de la part bèl·lica, ja que es fa molt d'incís en la rereguarda o en les víctimes. Estudiar una batalla no seria complet sense un context. 

-Per què és una batalla que va passar-hi desapercebuda entre els estudis i les publicacions historiogràfiques de la Guerra d´Espanya?

-A les publicacions clàssiques de la Guerra Civil o Guerra d'Espanya, després de l'ocupació de Vinaròs es fa alguna menció al front de Viver i ja es passa directament a la Batalla de l'Ebre. Açò es deu a la mancança d'estudis exhaustius del que va passar a la zona. Les publicacions clàssiques es nodreixen d'estes investigacions a menor escala. 

-Si historiogràficament s´ha anat esvaint ...després la població acaba o pot acabar per ignorar la importància de tal batalla, no?; és així?

-Clar, això és el que ha passat. La gent trobava una trinxera per la muntanya y suposava que era de la Guerra Civil, però res més. No se li donava valor perquè no es coneixia el context. Per això fa anys que intentem posar en valor el patrimoni de la Batalla de Llevant, perquè el que no es posa en valor es perd i s'oblida. Quan la gent ha anat descobrint la importància de la Batalla de Llevant, ha començat a sentir interès i a respectar/recuperar/visitar els vestigis. Ha sigut mèrit de molta gent. 

-Ara ja ens fiquem de ple dins l´assumpte: en que fou tan important aquesta batalla, la de Llevant...?

-Va ser important per diversos factors. Per una banda perquè és la nostra, la que va tindre lloc als nostres pobles i que ens genere major interès és inevitable. També destaca per la quantitat de milers de soldats que es van enfrontar, amb un front enorme, per la quantitat de munició utilitzada, a qualitat de l'armament o els milers de baixes. Destaca per les seues línies defensives, en especial per la XYZ, que es considera la línia fortificada més gran de la història d'Espanya. Però, en especial, destaca perquè forma part del moment decisiu de la Guerra Civil. Les tropes de Franco arribaren a Vinaròs després d'una penetració ràpida i esperaven arribar a València amb la mateixa facilitat. En canvi es van trobar amb una defensa basada en línies fortificades que va començar per ralentir l'avanç, però que va acabar esgotant l'ofensiva a la serra d'Espadà, la vall del Palància i la serra del Toro. L'èxit va obrir la possibilitat a l'ofensiva de l'Ebre, que aspirava a tornar a unificar la rereguarda republicana. Si la batalla de l'Ebre va ser decisiva, la batalla de Llevant forma part del mateix context. 

-Per quins trets  es diferència d´altres batalles tan importants com aquesta i que, almenys d´anomenada, han sigut més estudiades?

-Totes les batalles tenen les seues particularitats i no només per raons geogràfiques. De la de Llevant destacaríem el que hem comentat: les línies defensives republicanes, el gran nombre de combatents que cobrien un front molt llarg, el fet de portar al camp de batalla el lema de "resistir és vèncer" de Negrín o la particularitat d'haver estat oblidada/silenciada. Tanmateix, a la línia XYZ destaquen els refugis trinxera, que van resultar molt efectius. Són refugis ubicats al llarg d'una trinxera, que permetien als soldats resguarar-se dels bombardejos i l'artilleria sense perdre la posició i fer front a la infanteria enemiga des de la pròpia trinxera. Investigar la Batalla de Llevant demostra que l'Exercit republicà estava molt organitzat a aquelles altures del conflicte i les encertades estratègies militars contrasten amb el discurs negatiu que va transmetre el franquisme. 

-Els bombardeig al llarg de tot el Mediterrani no sempre eren per a destruir llocs importants o d´especial importància, oï?

-A banda de l'avantguarda, es bombardejaren llocs estratègics de rereguarda com fàbriques d'armament o camps d'aviació. Tanmateix es bombardejava població civil per desmoralitzar-la. 

-A vegades, aquests bombardeig eren un assaig per a “afinar els trets des de l´aire” i per establir millor les precisions, no?; tot i que hi havia molt, també , d´escarment i de ficar-hi la por entre la població civil...és així?

-Tota la guerra va ser un assaig armamentístic de cara a una futura guerra a major escala. No obstant, quan es bombardejava es feia amb intenció de traure'n algun benefici estratègic com podia ser l'eliminació de defenses, de fàbriques, de comunicacions o, com dius, la desmoralització de la rereguarda. Era la guerra total.  

-Quina importància té ací la línia defensiva, per part del bàndol republicà, XYZ?.- Quines característiques especials i diferencials hi presenta i representa aquesta línia defensiva?

-Va ser la línia definitiva en aquell moment, tot i que després es feu la intermèdia i la immediata. La millor fortificada, la més llarga (uns 150 km) i la més decisiva. Va resultar durament atacada i només va poder ser superada per Monte Royo, entre Caudiel i Jérica. Però la línia de la Muela-Aceitenebro va fer de pedaç. Destaca també pel gran nombre de refugis-trinxera, com havíem comentat, i pels bons resultats que va donar. 

-Era un entramat defensiu molt llarg ja que aplegava fins Santa Cruz de Moya a Conca, després de nàixer a València al Mediterrani i enfilar-se província amunt ,part de Castelló, Terol...

-Començava a Almenara, buscava l'espina dorsal de la Serra d'Espadà, després creuava el curs alt del Palància i pel sud de la serra de Javalambre arribava a Santa Cruz de Moya, ja a Conca. 

-Quina és la verdadera importància d´aquesta batalla...per conquerir València?

-Tot i que no va poder impedir que fora ocupada Castelló per les tropes lleials a Franco, gràcies a la Batalla de Llevant, València va poder romandre a la rereguarda republicana durant vora un any. Durant este període haguera pogut canviar la conjuntura internacional. A més, l'èxit defensiu va permetre una reorganització a la zona de Catalunya i l'oportunitat d'iniciar la batalla de l'Ebre amb esperança i moral renovada. 

-En la Batalla del Llevant tenen una importància transcendental els ajuts que van rebre els alçats des d´Alemanya i des d'Itàlia?

-En la Batalla de Llevant i en tota la Guerra Civil, ja que sense l'ajut de les potències feixistes les tropes de Franco ni tan sols hagueren pogut passar l'estret. Els rebels van tindre la millor aviació, la millor artilleria i l'ajut de la infanteria italiana. Però a més la rereguarda governamental patia un bloqueig internacional provocat pel pacte de no-intervenció. Era un escenari internacional complicat per als interessos republicans. 

-Quin lloc deuria  d´estar reservat a aquesta Batalla dins la historiografia militar e històrica de la Guerra d´Espanya?

-Un lloc equivalent al d'altres grans batalles com la de l'Ebre o la de Teruel. 

-Quina importància té per al resultat final d ela Guerra d´Espanya?

-Va permetre resistir a la rereguarda republicana durant més temps, li va donar moral i va permetre la Batalla de l'Ebre. Si la Segona Guerra Mundial hagués començat abans, haguera sigut una batalla decisiva. Ara que sabem el desenllaç, pot donar l'errònia impressió de que no va ser un moment clau de la guerra, ja que van passar fets transcendents després d'ella i tot va acabar com va acabar malgrat la resistència, però la batalla era transcendental i va suposar un punt d'inflexió i un èxit defensiu de l'Exèrcit Republicà. 

-Què hi queda ara d´aquella batalla...?

-Queda la memòria de les persones, el patrimoni documental, les conseqüències humanes i polítiques i molts vestigis (trinxeres, refugis, fortins, parapets, observatoris, blocaus, etc.). Però queda, sobretot, una lliçó per als ciutadans, ja que es va perdre molt durant la guerra i es va patir molt (no només al front). No hem d'oblidar el que són les guerres i no hem d'oblidar el que comporten per a la gent.  

-Des del punt de vista humà quin cost humà va tindre la Batalla del Llevant?

-Al front: Milers de morts, ferits, mutilats, condicions inhumanes, malalties, escassa alimentació, traumes i molta por. A les rereguardes: represàlies, bombardejos, refugiats, exiliats, familiars morts, tortures, incertesa i molta por. A banda, el resultat de la Guerra va suposar una societat de vencedors i vençuts i un retrocés enorme en aspectes socials i educatius. 

-És un llibre d´estudi i d´investigació escrit a tres plomes; com ha estat aquest trajecte...?

-El llibre té moltes més plomes. Nosaltres tres l'hem coordinat i també en som autors, però és una obra conjunta en la que han participat molts investigadors i en la que cada capítol és obra d'un autor diferent. 

-Com ha estat el coordinar-vos per tal d´aconseguir tocar tants trets, tants factors i que el resultat sigui tan rodó?

-Bé, ha sigut un procés llarg, de més de cinc anys, ja que tenim altres ocupacions i hem intentat que tot quedarà bé. Però bé, el més important és que estem satisfets amb el resultat. Al llibre han participat grans especialistes en les seues respectives matèries i pensem que és un llibre que paga la pena.

 

 

_____________________________________________________________________

Cazarabet

Mas de las Matas (Teruel)

http://www.cazarabet.com

info@cazarabet.com